Jornada de reflexió i convivència Batxillerat.

Divendres 15 de setembre vam sortir a les 8 tocades per anar a La Conreria, a Tiana. El dia es va llevar tapat i estava prevista una baixada de temperatures.
Un cop a la casa, vam aprofitar l'espai exterior abans que comencés a ploure: hi vam fer alguns jocs per conèixer els altres (cal recordar que hi ha alumnes noves a 1r de BAT). Després d'aquestes dinàmiques i de passar una mica de fred, vam esmorzar i ens vam dirigir cap a les sales que ens havien reservat, una per a cada grup classe. Allà vam estar reflexionant sobre el lema i vam veure que, per poder admirar-se, un primer s'ha de conèixer; així doncs, cadascú va haver de pensar en la seva manera de ser i en els fets més significatius de la seva vida -que segurament ajudaven a explicar la manera de ser que tenien- i ho havien de representar fent una obra (un dibuix lliure). A continuació, en grups de 4, havien d'explicar què havien dibuixat i per què.
Ja eren les 12h i els vam deixar temps lliure (encara que no podien gaudir de la piscina a causa de la pluja). A les 13h vam anar a dinar i, en acabat, ens vam tornar a reunir a les sales per treballar un altre aspecte de la coneixença personal: què veuen els altres de mi? Com el reflex d'un mirall, els companys destacaven aspectes (sempre positius) de cada persona en els pètals d'una flor dibuixada. Els alumnes de 1r van aprofundir en el lema d'una altra manera.
Acabada aquesta activitat, ens vam reunir tots per fer una reflexió final acompanyada de la lectura d'un text i cadascú va "construir" una flor amb llaminadures que recollís tot el bo que té.
A les 16h vam anar cap als autocars per tornar a Barcelona.

Benvinguts!!!!

Iniciem un curs nou ple d'il.lusions renovades i amb molts reptes per assolir.

Els nostres alumnes comencen un camp farcit de novetats: noves matèries, sortides culturals, viatges, xerrades, festes, ... totes aquestes i  moltes més les anirem coneixent i, sobretot, gaudint al llarg de l'any.

Us desitgem un molt bon curs 2017/18.

 

Xerrades MEDFEST

15/6/2017 Xerrada d'Andrés García Berrio (advocat defensor dels DDHH) i Júlia Trias (politòloga) membres del Centre Iridia. Ens han presentat un informe de denúncia per la vulneració els DDHH a la Frontera Sur.

16/6/17 Avui xerrada de Lamine Sarr del Sindicat Manter de Barcelona i Andrés García Berrio de Centre Iridia. Expliquen la situació de les persones nouvingudes: manca de drets, impossibilitat de trobar treballs formals, empresonament en CIEs...

...,349 - Espai de l'Antic Alumne: Entrevista a Marc Abulí

ESPAI ANTICS ALUMNES

En Marc Abulí va estudiar a l’escola des de petit fins a Batxillerat. Més tard, va fer la carrera de Medicina i s’especialitzà en cardiologia. Actualment treballa a l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. La seva afició per l’esport l’ha portat a participar en el Projecte Sherpa juntament amb en Ferran Latorre.

      QUIN APRENENTATGE ASSOLIT A L’ESCOLA DOMINIQUES T’HA SERVIT MÉS PER A LA TEVA CARRERA PROFESSIONAL I/O PERSONAL?

L’escola em va ensenyar a creure en les meves possibilitats i a lluitar per allò que de ben petit vaig voler fer, com era estudiar Medicina. La capacitat d’esforç i sacrifici necessària per poder entrar a la carrera, la vaig desenvolupar a Batxillerat, ja que la nota que es demanava per poder accedir-hi era alta i vaig haver d’esforçar-me de valent. Després, aquestes qualitats les he seguit desenvolupant durant la carrera i, posteriorment, durant l’etapa professional.

      QUIN ÉS EL RECORD, IMATGE, EXPERIÈNCIA… QUE TENS PRESENT ENCARA DE LA TEVA ÈPOCA D’ESTUDIANT?

La meva experiència durant tota l’etapa escolar va ser molt gratificant, sobretot durant l’època de  Batxillerat. Recordo amb bon gust, el viatge de final de curs per Itàlia, i moltes anècdotes d’aquells anys.

      ENS PODRIES DIR TRES QUALITATS AMB LES QUALS  ET DEFINEIXES?

Exigent, amb capacitat de sacrifici i de tracte molt fàcil.

      CREUS QUE ELS VALORS QUE VAS APRENDRE DE LA FAMÍLIA HAN ANAT DE LA MÀ AMB ELS DE L’ESCOLA?

Sí, crec que l’educació rebuda tant a casa com a l’escola han anat de la mà i m’han fet ser la persona que sóc a dia d’avui.

      COM DEFINEIXES L’ESFORÇ?  

És aquella qualitat a través de la qual un pretén aconseguir el que es proposa, sense parar-se a pensar en tot allò que suposa i en el que costa arribar-hi.

      ENS PODRIES INTRODUIR EN EL PROJECTE SHERPA QUE ACABES DE DUR A TERME?

El Projecte Sherpa Everest és un estudi pioner que intenta analitzar l’impacte genètic, biològic i clínic de la manca d’oxigen motivada per l’altura, a través del qual s’intentarà valorar com es modula l’expressió de tot el genoma humà en relació a la hipòxia (falta d’oxigen) i quines repercussions té, tant a nivell pulmonar com cardiovascular. Amb tot això, es pretén identificar les bases genètiques que determinen les adaptacions a l’alçada. A més a més, hi ha una repercussió biomèdica per tal de millorar els tractaments en pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) i Insuficiència cardíaca (IC) que viuen en un estat de manca d’oxigen crònic.

      QUINS OBJECTIUS CONCRETS TENÍEU ABANS DE SORTIR?

Els objectius eren reclutar com a mínim 15 alpinistes d’elit i 15 sherpes al camp base de l’Everest, i també estudiar 15 treckers (persones que van fer tot el trecking d’aproximació fins al camp base).

      DE QUIN MATERIAL DISPOSÀVEU? QUINES GARANTIES D’ÈXIT TENÍEU?

Des de Barcelona vam endur-nos tot tipus de material per poder extreure analítiques al camp base, a més d’aparells per mesurar la pressió arterial, pulsioximetria, aparell d’electrocardiografia i d’ecocardiografia.

El projecte estava molt ben preparat  però, evidentment, tota la infraestructura al camp base és molt complicada (es necessiten generadors d’electricitat, s’han de congelar les mostres analítiques...)...i vàrem haver d’improvisar molt en temes d’organització. Afortunadament, ens en vam sortit molt bé, gràcies a la compenetració i sinèrgia positiva dels tres metges que vam anar-hi.

      HEU PATIT LA MANCA D’OXIGEN?

Es nota i de valent. Jo mai havia estat en aquestes condicions, ni molt menys!! A 5.400 m tot costa molt més. En aquella altura hi ha la meitat d’oxigen a l’aire ambient que a nivell del mar, el que fa que et trobis molt més fatigat. Tot i així, l’aclimatació durant la setmana d’aproximació va ser bona i jo, personalment, no vaig patir mal d’altura.

      QUÈ HAS ACONSEGUIT DE LA TEVA EXPERIÈNCIA EN AQUEST PROJECTE?

A nivell vital, tot i la duresa d’alguns moments, és una experiència brutal  compartir dues setmanes d’aventura amb alpinistes d’elit i amb sherpes, a més d’ haver pogut observar un paisatge descomunal. I a nivell professional és un projecte molt emocionant que espero que tingui continuïtat en un futur.

      COM ET SENTS DESPRÉS DE TREBALLAR SOBRE UN TEMA TAN IMPORTANT COM ÉS LA RESISTÈNCIA DEL COR?

Com ja he dit abans, considero que és una oportunitat única per a un projecte científic apassionant. No deixa de ser un repte personal important, per tot el que ha comportat, sobretot a nivell organitzatiu i d’infraestructura.

      QUINES MALALTIES DEL COR AMAGUEN MISTERIS DINS DE LA MEDICINA ACTUAL?

Considero que dins de la cardiologia encara queda molta fisiopatologia per estudiar i investigar. Crec que ens falta molt per conèixer encara per donar solucions a tota persona que pateixi una malaltia cardiovascular. I pel que fa a la cardiologia esportiva, amb tot l’auge de l’esport que hi ha en aquests últims anys, particularment a la nostra ciutat, considero que és una branca de la cardiologia encara poc estudiada i coneguda. Com l’esport afectar al nostre cor.

      PODRIES DONAR ALGUNS CONSELLS ALS ALUMNES QUE VULGUIN ESTUDIAR MEDICINA?

Cada vegada resulta més difícil accedir a Medicina, les notes de tall, pel que veig, són altíssimes!! Crec que és una carrera vocacional i que, per tant, si vols estudiar-la t’has d’esforçar molt durant l’etapa de Batxillerat. És un sacrifici i un esforç que després queda recompensat.

      CREUS EN L’HOMEOPATIA?

Jo crec en tot allò que està basat en l’evidència científica. Per tant, en la homeopatia no. Però amb matisos. En aquelles malalties d’escassa entitat (refredats banals, gastroenteritis...), considero que la homeopatia pot aportar un efecte placebo que pot arribar a ser beneficiós. I amb l’efecte placebo, sí que hi crec.

      SABEM QUE TENS UNA VIDA ESPORTIVA MOLT ACTIVA. COM T’HA AJUDAT AIXÒ DE SUPERAR L’ASCENS A L’EVEREST?

Ha estat bàsic. Crec que per anar fins allà dalt i mantenir-te en aquella altura en condicions acceptables per poder treballar resulta bàsic estar en bona forma física.

      QUANTES MUNTANYES HAS ESCALAT?

A l’edat de 13-14 anys vaig pujar l’Aneto i la Pica d’Estats, però després res més. No era gaire de muntanya. Feia molt esport, però no esport de muntanya.

      TENS ALGUN REPTE ESPORTIU PENSAT DE CARA A UN FUTUR PROPER?

Cada vegada em resulta més difícil compaginar l’esport d’alt nivell amb la carrera professional. Per tant, de moment, i fins que no deixi de fer guàrdies (que espero no sigui un futur gaire llunyà, jeje) l’esport serà per gaudir i passar-m’ho bé, sense pressions.

      ET CONSIDERES MÉS CIENTÍFIC QUE ESPORTISTA O A L’INREVÉS?

Fins ara em considerava més esportista que científic. Ara em considero científic en època de formació inicial.

      AQUEST ANY HEM INSTAL·LAT UN DESFIBRIL·LADOR A L’ESCOLA. CREUS QUE LA FORMACIÓ SOBRE EL SEU ÚS HAURIA DE SER OBLIGATÒRIA PER A TOTHOM?

Evidentment, no té sentit omplir les ciutats, escoles, poliesportius amb desfibril·ladors si no hi ha personal ensenyat per poder-lo utilitzar. Considero que és un aparell molt senzill d’utilitzar i que pot salvar moltes vides.

 

Gràcies per compartir amb nosaltres les teves passions i els teus èxits. Et desitgem que aconsegueixis moltes més fites i que ens les facis saber. Seguirem la teva trajectòria amb moltes ganes.